dijous, 24 de novembre del 2011

Mare Treballadora

Primer dia d'incorporació de la mare a la feina..
05:50 es desperta la Beba, tots ens posem en marxa, poc a poc, mil coses a tenir en compte, ens dutxem, ens vestim, esmorzem,..
La nena ho sent, no parla però la seva mirada avui és diferent, sap que serà separada de la mare més hores que habitualment. La mare ja s'ha d'anar, la mira, no vol anar, encara que entenc que és la decisió, emocions per part de
tot@s, la Beba es queda bé, es queda amb mi, tots dos hem reduït la jornada, tots dos fem tot el possible, però la natura del tema seria que la mare després de quasi cinc mesos segueixi al seu costat, cada dia, no cal dir, no vull culpar la societat, dient que a països de més al nord estan 1 any.
Diem adéu a la mare al balcó. Em quedo a soles amb ella, al mati, quelcom inusual, estem, juguem, li parlo i li explico què fem a partir d'ara, recollim i en una estoneta ja baixem al carrer, ella mira i controla lo diferent del dia d'avui. Marxem amb el cotxe, ella s'entretenc mirant la serp (joguina) sobre la seva cadireta, arribem a casa de la mormor (àvia), aquesta, l'està esperant com la núvia que espera al seu promès a l'altar, tot preparat, desitjant agafar el relleu, els dic adéu..
Entenc que és el que toca, entenc que amb la mormor estarà molt bé, només son 3 horetes, després ja vindrà la desitjada mare, després agafa el relleu el papi, tots plegats l'atenem en tot moment, però es un dia especial, un dia que ho veus tot amb un prisma diferent, unes emocions surten avui i es deixen anar suaument fins la gola, allà es paren i es fa un nus, els ulls et brillen i s'inunden de líquid blanc salat, poc a poc et vas reconfortant, poc a poc tot plegat serà una anècdota, poc a poc relativitzes i molt aviat altres detalls vindran, però ara, aquí, el protagonista ha sigut aquest.





2 comentaris:

  1. Déu Meu! Només llegir-ho se m'encongeix el cor i se m'omplen els ulls de llàgrimes a mi!
    I una excedència?...
    Aix, pobres pares i pobra beba... Segur que la Mormor ho fa súper bé però... ja saps, la mami és la mami... i ella, taaaan petitaaa... aix...
    Sí, sí, podem queixar-nos del sistema i mirar països que s'ho monten millor. Per què no?
    Ànims!

    ResponElimina
  2. Aquesta era la intenció del post.. pobres i rics tots plegats.. la mormor ok.. nosaltres ok.. Tack tack! (Gràcies)

    ResponElimina