Cementerio

Puede parecer surrealismo puro y no voy a entrar aquí en los misterios de la existencia, pero hoy, con una tarde magnífica y de camino a casa del Iaio, he decidido pasar con la Beba por el Cementerio Municipal.

No hay una razón concreta, ni profunda, ni superficial sobre el tema, simplemente, mientras nos acercábamos, le he explicado que hay personas que desean que sus restos estén ahí, totalmente respetable; también hay quienes quieren ser incinerados y hay que imagino ni saben y simplemente siguen los cánones más tradicionales. La verdad es que solo atravesar la puerta de entrada, ella estaba 'roque'.

Así que más telepáticamente, hemos estado haciendo un recorrido por el pasado, por los recuerdos, por emociones y sentimientos extraños en un lugar, que aunque no es santo de mi devoción, también existe.

Malabarismes

Mentre la posem al canviador i li treiem el bolquer, ella aixeca les cames, es fa una boleta i gira cap a un costat i l'altre, mentre agafa un drap o un nino. Mira ansiosa buscant alguna cosa que portar-se a les mans, s'ho posa a la boca i gira, les cames amunt!!

Joan i Guillem, Guillem i Joan.

A Ses Illes han vingut dos nins, dos nins macos-macos..
Felicitats als Papis!!!!

Un dia de Fúria

Avui ha sigut un dia xungo, si.

M'encanta compartir, recordar i posar posts alegres i macos sobre la Beba, però avui no ha sigut així, ho havia de dir..

El Colecho (dormir amb el Bebè) mola, però realment acabes fet-caldo!  suposo que l'inconscient de no aixafar-la o el fet d'estar pendent, si la sents respirar i ''certificar'' que realment està bé, fa que tu estiguis al teu costat del llit medio-tieso!  i no àmpliament com podries haver estat..
Vol dir que m'aixeco baldadet!

Dutxa, esmorzar, etc...
Ja baixo amb la Beba al pàrquing i la poso a la seva cadireta, amb la paranoia què, (evidentment) no li agrada i ès posarà a plorar amb el conseqüent estrès i impotència que ocasiona això.. pendent d'això ratllada al cotxe en sortir entre les columnes..

A la tarda, quan agafo el relleu, la Beba té mogollón de son, (Son soneta vine aquí
a la vora del coixí, quan la soneta vindrà el... (menut) s'adormirà...)  menjo més que corrents, res de rotllo-moviment-slow!!

Ni cafè ni pair, ni relax,  ni res de res, con que estava morta de son, directe a la motxilla i a passejar, quan ja estic al carrer i aterro de tot plegat, penso, què faig aquí, on vaig?
Torno a casa, em rento les dents amb ella a la motxilla davant, sense fer soroll, repte digne de Cirque-du-Soleil, aleshores, si que surto amb destí concret, pujar a St. Joan, no hi ha fita més masoca, ignoro per què, bé, vaig pensar que volia fer fotos xules, així que cap amunt!
Ella dorm, i no hi ha ningú, estem sols, bé, estic sol.. ella està out; m'encanta que recuperi aquesta horeta de son i s'està molt bé a l'aire lliure, brisa agradable, el solet escalfa..

Ja baixant, tinc unes ganes increïbles de pixar, pot-ser sona una mica així, però clar, amb la motxilla lligada per sobre dels pantalons, cómo que me entran más ganas!!!
No sé si el fet de saber que no em puc deslligar fa que pràcticament em pixi a sobre, sense cap tipus de mirament, el meu únic objectiu és arribar a casa i treurere-me la motxilla, si comento això, es perquè no recordo en fa anys una situació de crisi-pixera tant aguda!
Camino i queda res per arribar, el meu cap ja visualitza com engego la llum del toilette i em baixo la cremallera, aixó fa que em doni compte que encara falta i nomès penso que ojalà no em trobi ningú conegut, perquè també visualitzo la imatge, perdona!  està dormida i tinc una mega-urgència, chao!!!

En fin! no em vaig trobar ningú, vaig arribar i amb ella a la motxilla em vaig seure i vaig ser feliç, la Beba em mirava..

Merdós!

Leía el otro día la columna de Rosa Montero y me daba miedo, pánico y horror pensar en lo LOCA que está la gente. (A parte de los resultados del PP!).

Resulta que hay un pibe, llamémosle de ahora en adelante, el merdós, que ha escrito un libro y encima se ha 'forrao', ha vendido más de 670.000 ejemplares, teniendo en cuenta que hay gente que no lo compra, que lo puede coger prestado de una amiga y más grande será el número aún,  si el préstamo viene de la biblio. Pues el merdós, entre muchas otras atrocidades, aconseja pegar a los niños con tuberías flexibles de plástico de 0,6 centímetros de diámetro; a los niños menores de 1 año, añade magnánimamente, ''basta una vara de sauce de 25-30 centímetros de largo y medio de diámetro, sin nudos que le puedan cortra la piel''. Madre mía!

Imaginemos esa vara, un bebé menor de 1 añito, un angelet con piel de seda y con su indefensión..

Merdós!

http://america.infobae.com/notas/37564-Un-polemico-libro-promueve-golpear-a-los-ninos

Disseny interior

Hem decidit suprimir la tele i dedicant-se a veure la Linda-Beba envers la 'caja-tonta' que ara li diuen cultura, -la TV és cultura- (?). És broma, el que hem volgut fer, ha sigut substituir una figura que teníem, una obra d'art, per la Linda-Beba, seiem al sofà i la contemplem..


Estem de mudances, i entre caixa i caixa passen aquests fets surrealistes, en molt breu estrenem un puesto nou per tots tres i sobre tot per ella, motivació del canvi. Ni millor, ni pitjor, si diferent i amb alguns atractius que aqui no trobem, més tranquilets, anar en bici en pla, un poble més petitet com els d'abans, tota una room per ella, veïns al mateix replà per jugar juntets, etc., etc..


Adéu Blanes, mai t'oblidarem!

No hay mal que por bien no venga!

Ahora, con el nuevo horario tengo la Beba por la tarde, Ella, yo, y la tarde.

Paseitos, solecito y muchas ganas de estar, teta no tengo pero sí mandarinas para que vaya conociendo nuevos sabores, también plátano, poma, pera...

Conquistaremos el mundo!!

Mare Treballadora

Primer dia d'incorporació de la mare a la feina..
05:50 es desperta la Beba, tots ens posem en marxa, poc a poc, mil coses a tenir en compte, ens dutxem, ens vestim, esmorzem,..
La nena ho sent, no parla però la seva mirada avui és diferent, sap que serà separada de la mare més hores que habitualment. La mare ja s'ha d'anar, la mira, no vol anar, encara que entenc que és la decisió, emocions per part de tot@s, la Beba es queda bé, es queda amb mi, tots dos hem reduït la jornada, tots dos fem tot el possible, però la natura del tema seria que la mare després de quasi cinc mesos segueixi al seu costat, cada dia, no cal dir, no vull culpar la societat, dient que a països de més al nord estan 1 any.
Diem adéu a la mare al balcó. Em quedo a soles amb ella, al mati, quelcom inusual, estem, juguem, li parlo i li explico què fem a partir d'ara, recollim i en una estoneta ja baixem al carrer, ella mira i controla lo diferent del dia d'avui. Marxem amb el cotxe, ella s'entretenc mirant la serp (joguina) sobre la seva cadireta, arribem a casa de la mormor (àvia), aquesta, l'està esperant com la núvia que espera al seu promès a l'altar, tot preparat, desitjant agafar el relleu, els dic adéu..
Entenc que és el que toca, entenc que amb la mormor estarà molt bé, només son 3 horetes, després ja vindrà la desitjada mare, després agafa el relleu el papi, tots plegats l'atenem en tot moment, però es un dia especial, un dia que ho veus tot amb un prisma diferent, unes emocions surten avui i es deixen anar suaument fins la gola, allà es paren i es fa un nus, els ulls et brillen i s'inunden de líquid blanc salat, poc a poc et vas reconfortant, poc a poc tot plegat serà una anècdota, poc a poc relativitzes i molt aviat altres detalls vindran, però ara, aquí, el protagonista ha sigut aquest.

Petits Detalls

Photos Màgiques

De compras..

No es que me flipe ir de compras y menos con carro y menos con la Beba a cuestas y menos en domingo, pero ayer fué parte del plan, el plan de que a las 06:00 am. noto una mirada penetrante que me dice: Eh, que ya me despertao!! 
Me hago el loco y disimulo aprovechando que solo nos vemos a través de la lucecilla nocturna, pero vuelve a girar todo su cuellito y me mira, estoy cansadísimo y pienso, titi, déjame un poco más, rollo despertador, entonces me vuelve a mirar de nuevo y me sonríe, buah!! ya no hay remedio!

Amélie

L'altre dia van fer l'obra mestre 'Amélie' a la tele i no em vaig poder estar de revisualitzar-la una altra vegada, però aquest cop, amb la Linda-Beba i ella mirava i quedava flashejada en veure cada fragment..

Dia de Vacunes

Avui tocava la segona tanda de vacunes, per sort nomès ha sigut una cama, una punxada. la veritat, Iolanda, l'infermera, ho ha fet amb molt de carinyo, abans de la punxada hem estat parlant, preguntant  i amb tota calma l'ha pesada, medit, etc.

El moment en que penetrava l'agulla, l'he mirat per veure com reaccionava i tot que avui l'hem posat al pit i ella estava tranquileta mamant, suposso, que quan ha sentit la punxada, ha deixat de mamar i ha mirat amb cara de: Què collons hem feu?

Ha fotut un mega-crit i un plor, em mirava a mi, jo he volgut sortir del seu camp de visió, pensava que em relacionaria amb el mal rotllo de la punxada.. de seguida, la seva mare l'ha abraçat fort i s'ha tornat enganxar a la teta!

Estava com confusa, en plan, estic súper-a-gust mamant i em claven un agullorro a la cama?

De Passeig!

D'un temps ençà, com pesa la Beba!!
Al principi, 3 kilets s'aguantaven bé, però poc a poc aquesta xifra s'ha incrementat i no cal que anem al gimnàs, minuts i minuts als braços son més que suficients per estar fort sense trepitjar cap gimnàs. Encantats de què així sigui i quin gustàs quan queda dormideta..

14-N. Dia dels Nens..

El Día del Niño celebra la “niñez”. En el Día del Niño se rinde tributo a todos los niños del mundo. Los niños son amados por todos. Ellos se ganan nuestro corazón con sus ojos angelicales e inocentes sonrisas.

QUASI VOLTETA

En aquest vídeo es poden apreciar vàries cosetes, n.1. L'Emprenyament perquè no arriba a la piloteta, n.2. Està a punt a punt de fer-se la volta, tema important ara que farà 4 mesos, li falta molt molt poquet! n.3. Els seus peuets 'fotent patades a diestro i siniestro' amb aquest nervi característic que té des del primer dia.

n.4. La cara de la vaca a la dreta, impressionada i donant testimoni de tot el que està succeint!

n.5. LOVE STINA

Mitjonets

Y bueno.. las amigas que ya fueron madres (y siguen siéndolo) de tanto en tanto, nos pasan material (ropitas) que a sus bebés ya no les van. Paradas improvisadas en el comedor o en cualquier sitio, bolsas repletas y como si fuera 'El Rastro', para así acumular más y más prendas que en breve volveremos a 'donar' a otras que ahora mismo, en este precioso momento están gestando; una rueda que no para, un ir y venir de bolsas llenas de chismes y demás bártulos, cachivaches, mamotretos, trebejos, utensilios, trastos, cachirulos y chirimbolos..  a veces necesarios..  otras no..

Good News

Una parella amiga ens ha donat la bona notícia que esperen una criatura, ara mateix s'està formant dins la panxa, a foc lent, poc a poc i aviat un/a altre/a Chucki!

ENHORABONA, BENVINGUTS A L'AVENTURA DE LA VIDA i L'AMOR..

La Mare

Mentre escric això, la Mare dorm al sofà. 
24 Hores vigilant, controlant i pendent de la nena, molts diran, és el que li toca! Si i No.
Jo estimo MOLT a la Stina, i la seva Mare també, no es tracta de qui més, no tenim un medidor de LOVE.

Però, les Mares, TOTES les Mares, tota dóna te un sentit especial i sap que pot donar vida,  evidentment, això les fa molt diferent a l'home, això no vol dir que l'home és pitjor, simplement diferent.
 
A mi també m'agrada i faig molta feina amb la Beba, tota la que puc i més.
Però, valoro, veig i soc conscient de la gran feinada que fa cada dia, cada nit.

Tack Tack, T'e.