Novembre

Un mes més, moltes sensacions més, diferents etapes més que succeeixen fugaçment i quasi sense temps per recordar, simplement son GRANS moments, grans emocions viscudes en aquell precís moment, allà i en aquell moment, ara i aquí.

LOVE màxim...

Segona nit

Tot ha rodat de meravella.

Prenc el bibi i queda clapadíssima, tant que dorm fins a les 04.00 h. més o menys, aleshores, és desperta i torno a donar-li el que m'havia deixat preparat al termo i sobre de la calefacció calentet, s'ho prenc després de fotre'm un crit i torna quedar clapada.

Genial!

Jo també he descansat més que anit.

Crònica d’una nit anunciada

Tinc soneta, molta.

Al juliol vam estrenar la faceta de dormir sols, ella i jo; sense la mama, sense teta. En aquella ocasió vam arribar tant cansats de París què no va anar tant malament, o potser la memòria selecciona i no vol recordar nits dolentes…

Aquesta passada nit, diferent, h-o-rr-o-r-o-s-o.

La mama està de viatge per feina després de demorar-ho tant, com s’ha pogut, en aquest cas, seran tres dies, dos nits.

Dia llarg ahir, la deixo a la guarde, com cada matí, la va a buscar la iaia, dina amb ella i fa la migdiada. A la tarda, jo encara treballant i la mama ben lluny, agafa el relleu la tieta, visiten la biblio, juguen, berenen i tot perfecte. Al vespre, per fi ja la vaig a buscar, després de tot el dia.

La trobada genial, però estava cansada (jo també); en arribar a casa, preparo bibi, poso calefacció, canvio bolquer, poso pijama, dono xarop tos, dono bibi i posem tot pel moment d’anar al llit.

20.30 h.

Ja al llit, amb el barbapapa (joguina de llum suau) i plora i no vol dormir, em senyala aquí i allà, però no sé què vol?

Està molt cansada, ho sé i ho estic vivint; només vol estar als meus braços, allà li canto baixet i li explico contes imaginaris que improviso en aquell mateix moment i si que es dorm, en el moment que em sento (ja no tombar-me) al llit, comença a desquiciar-se altre vegada.

Anem fora de l’habitació, em senyala fora, es queixa, vol dormir i no és el procediment rutinari el que està trobant, anem a la cuina i li preparo un altre bibi… (sembla què és això el que vol).

Si, li dono i cau rodona sobre el coixí amb el cul en pompa!

S’HA DORMIT!

21.30 h.

Intercanvio 4 whatsApp amb la mama que està a l’altre costat d’Europa i estic tant despejat que no em puc dormir, a més tinc rinitis, no sé si m’estic encostipant o és canvi de temps/al·lèrgia…

00.33 h.

Em desperto, la sento respirar, ja quasi no te tos i no està molt tapada, no ha fet falta posar la maleïda ceba!

Canvia de postura, és queixa, parla i… si! s’incorpora i plora, es lamenta…

Al llit no vol estar, tornem a sortir de l’habitació, em senyala el sofà, la poso allà i s’em clapa allà mateix, al sofà!.  S’aixeca allà mateix al sofà i canvia la postura, ara, en peus, queda clapada. Jo no sé què fer!?

La porto al seu llit (bressol) i allà tampoc vol estar, em senyala el canviador que està sobre i s’em queda clapada allà, al canviador!

Allà dalt no pot estar dormint, (01.00 h.). Tornem al menjador i penso que potser podem dormir al circ (una mena de tenda de campanya que li han regalat) està sobre de la catifa i el puzzle, és el seu espai de joc al menjador.

Allà està relaxada però seu al cubell de la HelloKity! No vol estar estirada i dormir, allà, seguda amb el barbapapa il·luminat i badallant!

M’il·lumino jo i li dic si vol un altre bibi, m’assenyala la cuina, anem i li preparo un altre, ella impacient, li dono al llit, s’ho prenc tot i cau rodona sobre el coixí amb el cul en pompa! 

(01.41 h.)

Torno estar despejat, amb mocs, els ulls com plats i el cap revisant i buscant 1000 i una xorrades que ara no venen al cas, respiro, em centro, intento centrar-me i deixar la ment totalment (o en part) en blanc.

  

05.03 h.

La sento respirar, dorm, penso que falta poquet i què, profundament ja no dormiré, estic cansat.

Em poso d’un costat i d’un altre, no em dormo ni a la de tres!

Sento el camió de les brosses com buiden i marxen, cap a les 06.23 h. torna despertar-se i l’agafo, dubto si canviar-la, si fer una cosa o altra…

Acabem al sofà, ella dorm allà, aprofito per esmorzar i preparar tot, ella dorm.

Ja no pus esperar per l’hora i toca dutxa, la trasllado al seu llit (bressol) segueix dormint… em dutxo ràpid i corrents…

07.29 h.

Dorm profundament.

Estem i conversem de tot plegat aquesta nit, no vol bibi, fa dos caques, vaig de p. culo i cap a la guarde, només faltarà portar el carro a la iaia per després… i tota una jornada laboral... i a la tarda, torni pel vespre i la nit d'avuí!!



Guarde

Darrera d'aquests barrots passen els matins jugant i aprenent, després, en canviar-la, veiem que surt sorra del bolquer i de dins les sabates!

Maldita tOs!

Hace ya unas dos semanas que las vías respiratorias van llenas de pitos, mocos y no sé qué más, arriba y abajo.

Éso, más la maldita tos que cada día suena peor, pobreta, cuando le viene el ataque y tose sin piedad; Sábado de madrugada añadimos vómitos para expulsión de los repugnantes mocos, visita al médico: La mucosidad está toda arriba, no hay problema, ya marchará.

Otra visita anterior, supositorios Pilka, el xerop de Drossera (homeopatía) le vamos dando y ayer después de un examen a conciencia en otra visita, el resultado fue otro xerop.

Esperamos que se acaben todas las invasiones, todos los males, todas las molestias, sabiendo que éstas no són, ni han sido nada grave, no quiero ni imaginar...

En todos lados vemos niños/as que tosen, parece una epidémia a los más indefensos...

La tos és una contracció espasmòdica sobtada i de vegades repetitiva de la cavitat toràcica que resulta en un alliberament violent de l'aire dels pulmons produint un so característic. L'aire expulsat pot assolir una velocitat de 480km/h (com a referència, noteu que la velocitat del so és de 1.200km/h.

Emocions

En despedir-me a la guarde, com cada dia, ella sentadeta a la cadireta amb la galeta i els seus companys/es allà mirant, esmorzant...
Li dic adèu i em mira tímida, somriu i fa el gest amb la mà...

No sè per què, no sè què es mou emocionalment, però avuí que es un dia especial, sento emocions diferents i ploro de veure-la allà al seu ambient, no hi ha cap problema, no passa res, però m'emociona deixar-la, el sentiment de despegar-me d'ella, el fet de voler abraçar-la una vegada més, de fer-li mil petons més...
No sé, és quelcom tant indescriptible, una energia d'amor, de sentiment molt profund què, costa tornar a la normalitat i seguir amb la lluita diària.

 LOVE U VERY MUCH.

Novembre

Passen els dies, les setmanes, els mesos...

A ritme frenètic, cada dia surt alguna coseta, ara estem amb la tós!

Sobre tot a la nit, una tós seca, a la guarde em diuen: seria raro que no tinguès!

Ahir vam investigar i el més natural possible i de fàcil administració, supositoris marca Pilka, anit li vam posar el primer, al cap d'una estona ho va cagar!

Aquesta nit ha tingut, potser, una mica menys.

A tot això ahir va caure al pati de la guarde, ès va rascar el front, el nas i el llavi li va quedar com si l'haguessin implantat botox, en fin...

Al marge de tot plegat, és un SOL i quan et somriu o t'entenc i compartim coses, petites, al seu mode de veure i entendre, és allò que diuen que es respira una energia de felicitat!