Antibiótico

Al final, los mocos se han quedado pegados en los pulmones, palabras textuales del pediatra, hay que dar antibiótico, para evitar infecciones, así que una semanita de tratamiento.

Tradiciones

Yo, que soy anti-tradiciones y fiestas de barrio...

Ahora, La Castanyera, El Cagatió, el Nadal, Els Reis.......

Mamma mia!

Què hi farem?!

Lo apunto a los sufrimientos extras que tantas veces hemos escuchado a nuestros padres decir, a lo largo de toda nuestra infancia, parte de la adolescencia y hasta de adultos.

Wendy

Ciao Wendy!
Questo post è dedicato a voi, un fedelissimo ogni movimento del nostro amato Stina.

La ringrazio molto, un grande abbraccio!

Santuari Mare de Dèu dels Àngels

Cap de setmana-pont súper...

Tocant el cel, amb vistes espectaculars i vivint la vida relaxats, caminant amb amics i amb molts bons aliments, merescut per altre part.

La part final amb la família tocant la guitarra i cantant, espectacular!

Tós y otros

En éstas estamos...
Entre otras...
Pero ya a mejor!

Novembre

Un mes més, moltes sensacions més, diferents etapes més que succeeixen fugaçment i quasi sense temps per recordar, simplement son GRANS moments, grans emocions viscudes en aquell precís moment, allà i en aquell moment, ara i aquí.

LOVE màxim...

Segona nit

Tot ha rodat de meravella.

Prenc el bibi i queda clapadíssima, tant que dorm fins a les 04.00 h. més o menys, aleshores, és desperta i torno a donar-li el que m'havia deixat preparat al termo i sobre de la calefacció calentet, s'ho prenc després de fotre'm un crit i torna quedar clapada.

Genial!

Jo també he descansat més que anit.

Crònica d’una nit anunciada

Tinc soneta, molta.

Al juliol vam estrenar la faceta de dormir sols, ella i jo; sense la mama, sense teta. En aquella ocasió vam arribar tant cansats de París què no va anar tant malament, o potser la memòria selecciona i no vol recordar nits dolentes…

Aquesta passada nit, diferent, h-o-rr-o-r-o-s-o.

La mama està de viatge per feina després de demorar-ho tant, com s’ha pogut, en aquest cas, seran tres dies, dos nits.

Dia llarg ahir, la deixo a la guarde, com cada matí, la va a buscar la iaia, dina amb ella i fa la migdiada. A la tarda, jo encara treballant i la mama ben lluny, agafa el relleu la tieta, visiten la biblio, juguen, berenen i tot perfecte. Al vespre, per fi ja la vaig a buscar, després de tot el dia.

La trobada genial, però estava cansada (jo també); en arribar a casa, preparo bibi, poso calefacció, canvio bolquer, poso pijama, dono xarop tos, dono bibi i posem tot pel moment d’anar al llit.

20.30 h.

Ja al llit, amb el barbapapa (joguina de llum suau) i plora i no vol dormir, em senyala aquí i allà, però no sé què vol?

Està molt cansada, ho sé i ho estic vivint; només vol estar als meus braços, allà li canto baixet i li explico contes imaginaris que improviso en aquell mateix moment i si que es dorm, en el moment que em sento (ja no tombar-me) al llit, comença a desquiciar-se altre vegada.

Anem fora de l’habitació, em senyala fora, es queixa, vol dormir i no és el procediment rutinari el que està trobant, anem a la cuina i li preparo un altre bibi… (sembla què és això el que vol).

Si, li dono i cau rodona sobre el coixí amb el cul en pompa!

S’HA DORMIT!

21.30 h.

Intercanvio 4 whatsApp amb la mama que està a l’altre costat d’Europa i estic tant despejat que no em puc dormir, a més tinc rinitis, no sé si m’estic encostipant o és canvi de temps/al·lèrgia…

00.33 h.

Em desperto, la sento respirar, ja quasi no te tos i no està molt tapada, no ha fet falta posar la maleïda ceba!

Canvia de postura, és queixa, parla i… si! s’incorpora i plora, es lamenta…

Al llit no vol estar, tornem a sortir de l’habitació, em senyala el sofà, la poso allà i s’em clapa allà mateix, al sofà!.  S’aixeca allà mateix al sofà i canvia la postura, ara, en peus, queda clapada. Jo no sé què fer!?

La porto al seu llit (bressol) i allà tampoc vol estar, em senyala el canviador que està sobre i s’em queda clapada allà, al canviador!

Allà dalt no pot estar dormint, (01.00 h.). Tornem al menjador i penso que potser podem dormir al circ (una mena de tenda de campanya que li han regalat) està sobre de la catifa i el puzzle, és el seu espai de joc al menjador.

Allà està relaxada però seu al cubell de la HelloKity! No vol estar estirada i dormir, allà, seguda amb el barbapapa il·luminat i badallant!

M’il·lumino jo i li dic si vol un altre bibi, m’assenyala la cuina, anem i li preparo un altre, ella impacient, li dono al llit, s’ho prenc tot i cau rodona sobre el coixí amb el cul en pompa! 

(01.41 h.)

Torno estar despejat, amb mocs, els ulls com plats i el cap revisant i buscant 1000 i una xorrades que ara no venen al cas, respiro, em centro, intento centrar-me i deixar la ment totalment (o en part) en blanc.

  

05.03 h.

La sento respirar, dorm, penso que falta poquet i què, profundament ja no dormiré, estic cansat.

Em poso d’un costat i d’un altre, no em dormo ni a la de tres!

Sento el camió de les brosses com buiden i marxen, cap a les 06.23 h. torna despertar-se i l’agafo, dubto si canviar-la, si fer una cosa o altra…

Acabem al sofà, ella dorm allà, aprofito per esmorzar i preparar tot, ella dorm.

Ja no pus esperar per l’hora i toca dutxa, la trasllado al seu llit (bressol) segueix dormint… em dutxo ràpid i corrents…

07.29 h.

Dorm profundament.

Estem i conversem de tot plegat aquesta nit, no vol bibi, fa dos caques, vaig de p. culo i cap a la guarde, només faltarà portar el carro a la iaia per després… i tota una jornada laboral... i a la tarda, torni pel vespre i la nit d'avuí!!



Guarde

Darrera d'aquests barrots passen els matins jugant i aprenent, després, en canviar-la, veiem que surt sorra del bolquer i de dins les sabates!

Maldita tOs!

Hace ya unas dos semanas que las vías respiratorias van llenas de pitos, mocos y no sé qué más, arriba y abajo.

Éso, más la maldita tos que cada día suena peor, pobreta, cuando le viene el ataque y tose sin piedad; Sábado de madrugada añadimos vómitos para expulsión de los repugnantes mocos, visita al médico: La mucosidad está toda arriba, no hay problema, ya marchará.

Otra visita anterior, supositorios Pilka, el xerop de Drossera (homeopatía) le vamos dando y ayer después de un examen a conciencia en otra visita, el resultado fue otro xerop.

Esperamos que se acaben todas las invasiones, todos los males, todas las molestias, sabiendo que éstas no són, ni han sido nada grave, no quiero ni imaginar...

En todos lados vemos niños/as que tosen, parece una epidémia a los más indefensos...

La tos és una contracció espasmòdica sobtada i de vegades repetitiva de la cavitat toràcica que resulta en un alliberament violent de l'aire dels pulmons produint un so característic. L'aire expulsat pot assolir una velocitat de 480km/h (com a referència, noteu que la velocitat del so és de 1.200km/h.

Emocions

En despedir-me a la guarde, com cada dia, ella sentadeta a la cadireta amb la galeta i els seus companys/es allà mirant, esmorzant...
Li dic adèu i em mira tímida, somriu i fa el gest amb la mà...

No sè per què, no sè què es mou emocionalment, però avuí que es un dia especial, sento emocions diferents i ploro de veure-la allà al seu ambient, no hi ha cap problema, no passa res, però m'emociona deixar-la, el sentiment de despegar-me d'ella, el fet de voler abraçar-la una vegada més, de fer-li mil petons més...
No sé, és quelcom tant indescriptible, una energia d'amor, de sentiment molt profund què, costa tornar a la normalitat i seguir amb la lluita diària.

 LOVE U VERY MUCH.

Novembre

Passen els dies, les setmanes, els mesos...

A ritme frenètic, cada dia surt alguna coseta, ara estem amb la tós!

Sobre tot a la nit, una tós seca, a la guarde em diuen: seria raro que no tinguès!

Ahir vam investigar i el més natural possible i de fàcil administració, supositoris marca Pilka, anit li vam posar el primer, al cap d'una estona ho va cagar!

Aquesta nit ha tingut, potser, una mica menys.

A tot això ahir va caure al pati de la guarde, ès va rascar el front, el nas i el llavi li va quedar com si l'haguessin implantat botox, en fin...

Al marge de tot plegat, és un SOL i quan et somriu o t'entenc i compartim coses, petites, al seu mode de veure i entendre, és allò que diuen que es respira una energia de felicitat!

In the kitchen

Ahora, totalmente autónoma, hace gracia como se desplaza aquí y allá.

Tope 'pequeñaja' pero con una energía que deja huella al pasar, a su ritmo y a su total rollo, pidiendo lo que ve aquí y allá, simplemente con un: Ahh!

(Y nosotros sin perderle ojo en ningún momento!)

Lo mejor es que ahora, al menos colabora, le cambias el pañal y cuando ya está a punto, le dices, corre, porta'l a la cuina, al cubell de les brosses, sisplau! y lo lleva súper-contenta, a ese cubo que tanto le encanta abrir la tapa e investigar su interior.

Con alguna pieza de ropa o cuando ponemos la mesa para cenar, también le gusta colaborar.

Si!

De un día a otro no cambian demasiado las cosas, pero podemos decir que desde el último post, que no hace mucho, al menos -parece- que han cambiado...

Quiero decir que esta mañana, no ha habido que correr, no ha habido que cambiar cacotas en el último momento, no han habido estreses extras!

Han habido sonrisas, todo ha ido fluyendo de manera agradable y simpática, al llegar a la 'guarde', Bon dia! y sin apegos de última hora, alegría de estar allí y sentadita a esmorzar... Sonrisa de última hora y Chau! me dice con la manita.

Si!

Adaptació

A un mes pasado de haber ingresado en la 'guarde', seguimos con la adaptación. Diarreas, caídas, tos, cansancio... son algunos de los episodios típicos que cada día nos estamos encontrando, aunque, añadir que esta semana va todo muy bien.

Entonces, me pregunto: La 'guarde' es lo más parecido a lo que antes era para los recién-adultos, la instrucción militar? La 'guarde' es donde se acumulan todos los bacterios, viruses y parásitos creados y por crear?
Al margen, éste último fin de semana, nosotros los papis infectados con un proceso viral en el estómago que más perjudicial para ella (mami) que para mi, ha adelgazado 3 kgs.

La verdad, hay días que son duros, insisto, ahora hace unos pocos días que todo está dirigiéndose hacia mejor, en esa luz y esperanza estamos para que ésto aquí explicado, algún día, tan solo sea aquella anécdota, que para más ''recochineo'' todo el mundo te recuerda.

BRUTAL !

Llar

Reunió-Presentació curs 2012-2013 a la Llar d'Infants

Allà sentadets a les cadiretes, explicació i impressions sobre el nou curs, encara estem a l'adaptació, l'acollida a primera hora, bon dia! cançons relacionades amb figures concretes de la caixa màgica, en Nicolau farà aparició en breu, 5 pitets i llençols si es quedès al menjador, miracles no fem, intentem que agafin hàbits d'agafar la forquilla, etc.

Reivindicació NO SOM UN PÀRQUING!

Son menys educadores, retallada aquí, retallada allà, samarreta groga els dimarts, és una manera de dir Prou!

Visita  a l'aula de Música, dels Sentits...

I, en acabar, reunió de l'AMPA Palafollets: Fa falta Pdte., Vice., Secre, Tresorer, Vocals, la castanyada, la loteria per recaptar cèntims, reunions, possibles problemes, solucions...

-EL CAP COM UN TIMBAL-



Uma

Ha llegado Uma, la otra cosineta de la Stina.
Parece cachondeo, pero no, las dos sisters se pusieron de acuerdo a la vez y aquí están los resultados.

Felicidades y Bienvenida Uma!

Valentina

Ha llegado Valentina, la 'cosineta' de la Stina.

Le costó salir aunque se adelantó, pero poco a poco se irá revifando y seguro estará muy bien...

Bienvenida Valentina! Felicidades!

Pors

Últimament, em venen pensaments amb més sentiment, si cal, més pors...

Últimament, quan cau i es fa un 'coco', quan te el culet vermellet per les caques líquides que irriten i li fan mal, quan reclama la teva atenció i en aquell moment realment NO pots agafar-la,... quan et mira, quan penses lo més que fràgil que es, és un clàssic, però s'et trenca el cor.

I, últimament tinc aquests sentiments més a flor de pell; deu ser l'adaptació a la guarde, amb els seus prós-i-contres, deu ser el temps, no sé per què, però tinc aquesta sensació de culpabilitat, de fer-me meu el seu patiment, (per la caiguda, pel que sigui...).

Sé, que no és meu i que faig/fem tot i més perquè ella estigui bé, però de vegades, surt.

La Campesina

La semana pasada, moquitos, supuestamente por los primeros días en la 'guarde', cebolla por la noche y ronquidos por la dificultad de respirar!

Por la mañana, en la 'guarde' bien, le hace ilusión cuando llegamos y le muestro -el cole-, entra contenta y daríamos cualquier cosa por poder ver en algún momento de la mañana qué hace, cómo alterna en aquel espacio nuevo qua ahora es su día a día, por las mañanas.

Al medio día, cuando la recoge, comida y cae redonda, reventada, cansadísima de todo el ajetreo matutino...

Ya normalizada la adaptación, vamos viendo como evoluciona a diario.

Preparada

Al matí, amb la seva motxileta, preparada per anar a la 'Guarde'.

2º Día Guarde

Ayer fue el primer día de guardería, de momento la adaptación es de una hora.
Hoy segundo día, otra hora y poco más; se ha quedado bien, contenta, sorprendida de todas las cosas que tiene por descubrir allí dentro.
Ayer, sin embargo lloró un poquitín, Anna, su profe, me ha dicho que se calmaba con música.
Hoy nos despedimos y se la llevaba a dar los buenos días al resto de nens i nenes.

Nueva etapa, nuevas experiencias, nuevo todo.

Guarde

En breu comença la 'guarde'.
 Adaptació, bla bla...

Avís: Els nens la poden mossegar!!!

Feliç

Ja, ja, ja , ja!

Feliç!

VACACIONES

Estos días de vacaciones han sido extraordinarios, descubriendo y vivendo experiencias únicas, ella, atenta a cada movimiento, a cada nueva situación, sin temor alguno, riendo y disfrutando, aprendiendo cada día.

Genial, estar los tres cada día, 24 horas juntos.

-Volem tornar-

Pilgrim

Aviat també serà Pilgrim...
Have a Good Way my Love!!

Walking

No camina, corre!

T'agafa, encara que sigui el ditet i et dirigeix allà òn vol anar...

Disfruta, riu i li encanta desplaçar-se amb les seves cametes, tot els seus 0.70 mts. aquí i allà, soportant -els equilibris- tot el millor que pot...



Enamorament

Fa una mica més d'un any que està entre nosaltres, al principi, siguem sincers, una mica ''aborridot'' però ara, ara què comença a desplaçar-se per si mateixa, a investigar i comença a entendre les coses, que comença a voler ser estimada i abraçada -de vegades-  ara, que et mira, que controla, que viu i vol viure,  i sobre tot, vol sentir...

Ara, crec que estic més enamorat d'ella.



Revisió 1 any

Feta la revisió de l'any. Mida (70 cm.), pes (8.720 gr.), i el cap gran, tot bé, pot menjar llet sencera, ja es pot destetar, -ens diuen- i està tot dins la normalitat i la gràfica és correcte.

Li fan la punxadeta de la vacuna de torn, aquesta vegada al braç, plora una miqueta, -normal- i ja!

Ets una campiona!

Petjades

En arribar a la platja, es torna boja, vol còrrer, caminar cap a l'aigua, per la vora del mar, per la sorra, crida, riu, no li fan por les onades, els esquitxos de l'aigua salada s'els xupa amb gust! Deixa la seva marca a la sorreta, aviat anirà soleta, falta molt poc.

1

Gent Bona

De vegades, les coincidències de la vida et fan veure que encara hi hà Gent Bona...

L'altre dia, al tren i després d'un vol amb la Beba, la calor i el cansanci es van apoderar de nosaltres, sobre tot d'ella i més, amb els maleïts sons de les portes en tancar-se (del tren) que li emprenyaven molt!

De cop, apareix un noi, la saluda, li parla, la tranquilitza tot el que jo no he pogut tranquilitzar amb abraçades, petons i cançons de bressol.

Parlem i està amb nosaltres fins arribar a Pineda, -destí d'ell- aleshores ja quedava molt poquet.

Gràcies amic, encara que no parlessis Sarajuli, i jo tampoc Mandinga, fins aviat!

Piñillos

Han tardado, pero ya están aquí!

El pediatra nos dijo un día: Los dientes están saliendo cada día, a cada momento!!

Ella muerde y nota esos huesecillos nuevos que salieron en la boca, roe e investiga el tacto, las texturas, etc.

Dieron algunos problemillas al salir, pero todo normal, ahora, con los de arriba, estamos mezclando un poco de homeopatía en el bibi del agua, parece que lo nota menos.

(Hay gente que dice que no cree, -en la homeopatía-  que es un efecto placebo, ella que no sabe ni siquiera qué es dolor u homeopatía, cree?   Es placebo?).

Beach

Li encanta, riu, no l'importa que estigui freda, escup la sal, vol ficar-se, vol onades, està boja amb la platgeta!

Uma

Ésta, es Uma.
El proyecto de Lo2 y Ana.
Es la ''cusineta'' de la Stina.
Desde el principio todo va bien y sigue todo viento en popa!
Pronto, la Uma estará con todos nosotros!
Felicidades!

Sleeping Picture!

Montseny

Uns dies al poble de Montseny, fugint de la calor, dels petards i carregant energies amb la natura, la tranquilitat i els bons aliments de la muntanya.

Caminades sentint la força de la terra, dels arbres, els cants dels ocells i la brisa fresca sense el salitre de la costa, nous aires i nous pensaments.

Love també, very!

Pediatr-es

Bueno, después de los últimos ''neguits'' sobre si había que hacer pruebas para ver intolerancias causadas por malestares en general, vómitos y algunas fiebres...
Ayer, visita concluyente con el pediatra que la lleva y...

Ella, solo verlo, con esa bata blanca, rompe a llorar, mientras charlamos y reímos con sus ocurrencias, (las del pediatra).

La mira, la ausculta, la revisa y en acabar...

La Beba está Bárbara!!!!!
Increíbles estos Argentinos!
Genial!

Pasan los días...

Días y semanas agradables a ratos, más complicadas por momentos, como siempre, lo mejor de lo peor...

Problema vírico, 4 vómitos y un poco de fiebre, sin más!

El primer 'piñillo' (diente) empieza a salir, no se lo deja ver, cierra la boca, pone la lengua...
Será de eso?
Logramos verle un puntito rojo y un principio de dientecillo que sale.

Más días, otra semana, otra vez fiebre, algún vómito a media noche, cansancio, preocupación... alguna 'KK' líquida, luego bien, tristona, decaída...

Unos días alegre, como siempre, sonriente, imitando algunas de las cosas que ve, como por la mañana, cuando despedimos a la Mami: Adèu! -Ella simula y dice: ''Aouéu''!

Pasan los días, las semanas, los meses, cada instante, cada minuto atentos, disfrutando, ''patint'' cuando no está 100X100.

Bienvenid@s!
Me digo, ésta es la aventura, éste es el barco en el que todos hemos estado subidos inconscientemente durante nuestra infancia, pienso en nuestros padres, sí, ell@s también atent@s en el pasado, siempre controlando...

Todo esto pasaba, cuando yo era peque?

Y más!

11 Mesos

Dibujo

Trazados de pintura en el lienzo constituyen una forma, una figura, un momento, un efecto especial en una pausa del torbellino constante.

Ella, ella agarra la pinza, se agarra a la pared, hace sus rituales, desencaja el palo del toldo sin saber qué hace eso ahí, sube, baja agarrándose a la pared, se desequilibra, vuelve en sí...

Gastroenteritis

Vaya rollo la gastroenteritis, cacas feas y apestosas, mal de panxa, pets que duelen y mal estar general, poquito de fiebre, granitos rojos por todo el cuerpo...

Pobreta, malaïts viruses, bacteris, toxinas y parásitos!!!

Menos mal que todo pasa, algo bueno: Está más Mimosa!

Visita 9 mesos

Encara que te més de 10 mesos, ha tocat la visita dels 9.
La despullem, la pesa (8.320), la medeix (69), li medeix tambè el cap (?), i comentem 4 coses sobre alimentació i uns granets què va tenir ara, fa uns dies (això ho mira la pediatra, ésste... tal y como vino se irá...).
En resum, tot B.

Ella, passejant per la sala.

Cycle

Va!
Posa't el casc i anem a fer una volteta en bici, amb el solet, l'aire a la cara, veient aquí i allà, al final, biennnnnnn!!!!
Menú al Pepeermolen, guau, mmmm... que bó!!

Contes del món

Hi havia una vegada un nen a l'Àfrica què es deia...

Museums

Anem de visita al museu, exposició artística: Ella gatejant pel parquet i cridant, s'enfila al carrito i riu, crida...