De vegades, les coincidències de la vida et fan veure que encara hi hà Gent Bona...
L'altre dia, al tren i després d'un vol amb la Beba, la calor i el cansanci es van apoderar de nosaltres, sobre tot d'ella i més, amb els maleïts sons de les portes en tancar-se (del tren) que li emprenyaven molt!
De cop, apareix un noi, la saluda, li parla, la tranquilitza tot el que jo no he pogut tranquilitzar amb abraçades, petons i cançons de bressol.
Parlem i està amb nosaltres fins arribar a Pineda, -destí d'ell- aleshores ja quedava molt poquet.
Gràcies amic, encara que no parlessis Sarajuli, i jo tampoc Mandinga, fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada