Últimament, em venen pensaments amb més sentiment, si cal, més pors...
Últimament, quan cau i es fa un 'coco', quan te el culet vermellet per les caques líquides que irriten i li fan mal, quan reclama la teva atenció i en aquell moment realment NO pots agafar-la,... quan et mira, quan penses lo més que fràgil que es, és un clàssic, però s'et trenca el cor.
I, últimament tinc aquests sentiments més a flor de pell; deu ser l'adaptació a la guarde, amb els seus prós-i-contres, deu ser el temps, no sé per què, però tinc aquesta sensació de culpabilitat, de fer-me meu el seu patiment, (per la caiguda, pel que sigui...).
Sé, que no és meu i que faig/fem tot i més perquè ella estigui bé, però de vegades, surt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada