Avui ha sigut un dia xungo, si.
M'encanta compartir, recordar i posar posts alegres i macos sobre la Beba, però avui no ha sigut així, ho havia de dir..
El Colecho (dormir amb el Bebè) mola, però realment acabes fet-caldo! suposo que l'inconscient de no aixafar-la o el fet d'estar pendent, si la sents respirar i ''certificar'' que realment està bé, fa que tu estiguis al teu costat del llit medio-tieso! i no àmpliament com podries haver estat..
Vol dir que m'aixeco baldadet!
Dutxa, esmorzar, etc...
Ja baixo amb la Beba al pàrquing i la poso a la seva cadireta, amb la paranoia què, (evidentment) no li agrada i ès posarà a plorar amb el conseqüent estrès i impotència que ocasiona això.. pendent d'això ratllada al cotxe en sortir entre les columnes..
A la tarda, quan agafo el relleu, la Beba té mogollón de son, (Son soneta vine aquí
a la vora del coixí, quan la soneta vindrà el... (menut) s'adormirà...) menjo més que corrents, res de rotllo-moviment-slow!!
Ni cafè ni pair, ni relax, ni res de res, con que estava morta de son, directe a la motxilla i a passejar, quan ja estic al carrer i aterro de tot plegat, penso, què faig aquí, on vaig?
Torno a casa, em rento les dents amb ella a la motxilla davant, sense fer soroll, repte digne de Cirque-du-Soleil, aleshores, si que surto amb destí concret, pujar a St. Joan, no hi ha fita més masoca, ignoro per què, bé, vaig pensar que volia fer fotos xules, així que cap amunt!
Ella dorm, i no hi ha ningú, estem sols, bé, estic sol.. ella està out; m'encanta que recuperi aquesta horeta de son i s'està molt bé a l'aire lliure, brisa agradable, el solet escalfa..
Ja baixant, tinc unes ganes increïbles de pixar, pot-ser sona una mica així, però clar, amb la motxilla lligada per sobre dels pantalons, cómo que me entran más ganas!!!
No sé si el fet de saber que no em puc deslligar fa que pràcticament em pixi a sobre, sense cap tipus de mirament, el meu únic objectiu és arribar a casa i treurere-me la motxilla, si comento això, es perquè no recordo en fa anys una situació de crisi-pixera tant aguda!
Camino i queda res per arribar, el meu cap ja visualitza com engego la llum del toilette i em baixo la cremallera, aixó fa que em doni compte que encara falta i nomès penso que ojalà no em trobi ningú conegut, perquè també visualitzo la imatge, perdona! està dormida i tinc una mega-urgència, chao!!!
En fin! no em vaig trobar ningú, vaig arribar i amb ella a la motxilla em vaig seure i vaig ser feliç, la Beba em mirava..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada