Ahir em va arribar un llibre que fa poc vaig demanar per Internet. M'ho he llegit del 'tirón', no es gaire gruixut de pàgines, encara què el contingut emocional no te fi.
Crec que m'ho vaig llegir de cop per les ganes. Ganes de compartir més una història ja coneguda en primera persona, ganes de seguir compartint aquest dolor que saps que fa mal, ganes de seguir al costat de persones que t'estimes i de vegades no saps com manifestar-ho, ganes de què la que va arribar sense avisar i et gira tota la teva existència, tot el teu ésser, es quedi ben lluny. Vés-t'en, i no rondis per aquí.
En Marc va tenir un embaràs perfecte i en el moment d'arribar, les circumstàncies van donar un gir inesperat i va començar una lluita que només ell, ja en els primers minuts de vida, només ell, sap amb quina força i superació va tirar endavant. Ell, en Marc, el seu Pare, en Jose i la seva Mare, la Txell.
Desprès d'unes setmanes i molt poc a poc, les esperances i la força de tots tres, van fer que la recuperació tirés endavant, juntament amb la família i amics més propers. Han passat mesos i mesos i ara, en Marc i els seus papis han passat una mica la pàgina d'aquells dies; uns dies i setmanes on en Jose va tenir encara forces per escriure part del que estava succeint, des d'una cadira a fora de la UCI de neonats, esperant de vegades el pitjor, va deixar plasmat el que ara ens ofereix en aquest llibre, per compartir-ho i aprendre. Aprendre, entre altres, que la compassió es quelcom que hauríem de posar en pràctica cada minut de la nostra existència.
Gràcies Jose, per haver-nos donat aquesta lliçó i haver-nos obert el teu cor.
Gràcies Txell, per ser i estar com tu només has sabut fer-ho.
Gràcies Marc, per ser com ets, la teva fortalesa i a l'hora sensibilitat no deixa de sorprendre'ns.
http://www.bubok.es/libros/203193/Cartes-i-poemes-des-duna-cadira
Crec que m'ho vaig llegir de cop per les ganes. Ganes de compartir més una història ja coneguda en primera persona, ganes de seguir compartint aquest dolor que saps que fa mal, ganes de seguir al costat de persones que t'estimes i de vegades no saps com manifestar-ho, ganes de què la que va arribar sense avisar i et gira tota la teva existència, tot el teu ésser, es quedi ben lluny. Vés-t'en, i no rondis per aquí.
En Marc va tenir un embaràs perfecte i en el moment d'arribar, les circumstàncies van donar un gir inesperat i va començar una lluita que només ell, ja en els primers minuts de vida, només ell, sap amb quina força i superació va tirar endavant. Ell, en Marc, el seu Pare, en Jose i la seva Mare, la Txell.
Desprès d'unes setmanes i molt poc a poc, les esperances i la força de tots tres, van fer que la recuperació tirés endavant, juntament amb la família i amics més propers. Han passat mesos i mesos i ara, en Marc i els seus papis han passat una mica la pàgina d'aquells dies; uns dies i setmanes on en Jose va tenir encara forces per escriure part del que estava succeint, des d'una cadira a fora de la UCI de neonats, esperant de vegades el pitjor, va deixar plasmat el que ara ens ofereix en aquest llibre, per compartir-ho i aprendre. Aprendre, entre altres, que la compassió es quelcom que hauríem de posar en pràctica cada minut de la nostra existència.
Gràcies Jose, per haver-nos donat aquesta lliçó i haver-nos obert el teu cor.
Gràcies Txell, per ser i estar com tu només has sabut fer-ho.
Gràcies Marc, per ser com ets, la teva fortalesa i a l'hora sensibilitat no deixa de sorprendre'ns.
http://www.bubok.es/libros/203193/Cartes-i-poemes-des-duna-cadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada