diumenge, 18 de setembre del 2011

Maleïdes Vacunes

Dos mesos i les primeres vacunes.
Ja a la panxa ens plantejàvem el tema, llibres (Guía de vacunas - PARA PADRES - Entendiendo las vacunas - Lo que los padres deberían saber, de Diego L. van Esso Arbolave), tallers, preguntant a pares i mares, amics que treballen en investigació, etc., etc..



Fa 1 mes la infermera ens va dir que portava 21 anys vacunant nadons i que havia anat a tots els cursos en tots aquests anys, ens recomanava que posessin totes, excepte una. Les últimes consultes sobre el tema i amb una amiga que treballa per una farmacèutica i sap bastant de que va el tema, ens van dir que havia posat totes les que estan recomanades; entre altres, perquè si no tens el carnet de vacunes al dia, no serà admès en cap centre. (?).
Hem decidit posar-li totes menys una.
La qüestió, divendres tarda, les dues primeres, a l'ambulatori fa calor, entrem nomès arribar, semblava que ens esperàvem. Hola qué tal, bla, bla.. Qué Linda-Beba! Él, más que nadie lo puede decir, es de aSHá!
El pediatra la mira amb atenció i cura, la visita.
De l'altre porta entra la infermera amb una bandejeta on porta les dues 'banderillas' i unes tires d'esparadrap. Arribat el moment, la nena està tranquil·la, guapa, relaxada. Em diu, agafa-la forta de la cama, ara punxen a la part davantera de la cama, ni braços ni culet.
Jo no se què pensar, ''pateixo'' però encara desconec què passarà quan li clavi -semejante banderilla-. Penso que amb el seu cos tant petit, l'equivalència al meu, a la meva mega-cama, seria com si en clavessin un bolígraf!
M'aterra veure el que estic veient, però ja se sap, un petit moment dolorós per evitar grans moments dolorosos.
Em diu, agafa-la, l'agafo fort sense apretar-la molt, ella amb una mà li pessiga i li CLAVA tota l'agulla a la cama. La Stina mirava al sostre, tranquil·la, no em vull imaginar què devia sentir, no va plorar, coneixem els seus plors, va fotre un crit!! Uahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!

Vam anar per l'altre, entre una i altre la vaig calmar, li vaig dir que ja passava i li vaig transmetre amb el meu cor fet un puny que l'estimava tant!!  què.. era només un momentet, què ja estàvem i em diu, agafa-la, li agafo la segona, ella la pessiga amb l'esquerra, li CLAVA tota l'agulla a la cama, més o menys igual, ja s'havia relaxat una mica i mega-crit 2, Uahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!

La infermera amablement va dir, ja!  agafa-la!
La vaig agafar als meus braços, la vaig apretar contra mi, la vaig abraçar i li vaig dir que era la més campiona, que ja havia passat tot, ja no plorava, ja no li rajaven les llagrimetes, ja va parar i es va sentir a gust i protegida als meus braços.


1 comentari:

  1. Les vacunes són un petit suplici que cada mare-pare ha d'avaluar-ne riscos, avantatges i inconvenients, com heu fet vosaltres :)

    Dues coses:

    No és veritat que no te l'agafaran a cap centre si no està vacunada. Només faltaria! Tinc amics que no han vacunat els seus fills i estan escolaritzats. Si com a pare pots triar vacunar o no, només faltaria que ho haguessis de triar per una futura escolarització...

    I l'altra cosa... la propera vegada que la vacunin, poden fer-ho mentre ella és als braços de la mare o dels teus, fins i tot mentre mama. Sol ser menys dolorós o, si és igualment dolorós, estan més tranquils perquè estan amb tu.

    ;)

    ResponElimina