Quan anem al parc, als gronxadors, a la figuerassa o allà on sigui, vigilem molt els cotxes i s'ha d'anar molt en compte, ella vòl anar independent, al seu aire i parar-se allà on vòl, allà on li plau, si troba una porta o qualsevol altre detall al camí, l'analitza i s'ho repassa...
Quan em dòna la mà, poso els meus sentits en aquella petita enganxada al meu dit, amb força i sense que rellisqui, s'agafa fort i caminem junts, ella parla i jo li explico cosetes també...
T'e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada