dilluns, 2 de gener del 2012

Tardes

Ara, just arribo i ja m'espera, agafo el relleu de la mami i ella impacient ja vol que l'agafi, que estiguem junts..
Stina, haig de dinar, Stina, un moment..
Arribo corrents, dino corrents, surto corrents i quan ja estem, quan ja la tinc a la panxa amb la digestió inclosa, aleshores queda ben dormideta i passejo, penso, acabo de païr, torno a casa, miro coses que haig de fer, camino, faig fotos.. i la sento contra el meu pit, noto el seu respirar, noto quan suspira i la tinc allà enganxada, les seves manetes s'agafen a la samarreta, els peuets espatarrats sobre-surten i els encarono amb l'abric..
L'últim dia, una noia amb el seu fill em va dir: Sempre va tant tapadeta que encara no l'he vist la cara..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada