El otro día, leía un artículo apasionante sobre un padre que lleva a su hijo más allá del límite en su crianza, aparentemente no lo ví con buenos ojos..
El tema es que según iba leyendo, resulta que si no hubiese sido por ese 'temerario' aprendizaje, el niño no había sobrevivido al accidente de una avioneta Cessna que pilotaba su propio padre. Solo pudo salvarse el niño, presuntamente, por las habilidades que le enseñó y también, -es de justicia añadir- porque en el último instante, el progenitor abrazó al chaval con su cuerpo.
Aquí, un fragmento del texto:
La zona del accidente es el salvaje parque natural de Cucamonga. El niño Norman perdió el conocimiento después del accidente mientras pensaba confusamente: "Papá arreglará esto". Pero papá ya no estaba. Al recuperar la consciencia, vio la nariz cercenada del piloto en la nieve, cerca de su cara. Los sesos se desparramaban detrás del cráneo. La novia de su padre estaba aún viva, pero falleció poco después: el niño la cubrió con ramitas de pino dejando una abertura para los ojos. Sin dejarse llevar por el pánico, el dolor, la hipotermia y la pena, Norman Ollestad, con una mano rota, adoptó la actitud que le había enseñado su padre ante la adversidad -nunca hay que rendirse- y sus enseñanzas de supervivencia. "Me puse a buscar cosas que pudieran ayudarme entre los restos de la avioneta y me concentré en el terreno para ver cómo podía negociarlo, igual que al esquiar".
La crianza de tus hijos, ¿dónde está el límite?

Interessant reflexió compartida, gràcies.
ResponEliminaVivim en el judici, i jutgem sempre, sense parar.
El límit de la criança... deu ser allà on els pares creguin que ha de ser, no? Segons la vida dels pares, haurà de ser la criança dels seus fills... digo yo...
Si és cert que els fills trien els pares, no seria lògic que els pares canviessin de vida quan tenen el fill que els ha triat. No?
Per nosaltres exposar un bebé a altíssimes temperatures, o a baixíssimes temperatures, ja seria de jutjat de guàrdia, però i els bebés que neixen en llocs amb temperatures extremes? Doncs hi viuen i ja està, no?
Vull dir que tot és relatiu, i que en realitat, els pares saben, i els fills també. La família sap més que ningú què convé als seus membres ;)
Per què haurien de canviar de vida? Tb ès relatiu, com tot..
ResponElimina1 Cosa és exposar voluntàriament i un altre què formi part..
i si no ho sap, impovitza o viu en continu procès, c'est la vie, la q fem a cada minut, ara i aquí.. gràcies a tu..
No, no, justament dic que no seria lògic que canviessin de vida, que els fills ens trien tal com som, per això ja saben quins pares es trobaran.
ResponEliminaSi són pares amants del risc i la disbauxa, esperaran això, i no una altra cosa.
El risc és relatiu per cada família, com la confiança, com tantes altres coses... com tot ;)
Quantes vides anteriors per arribar a triar-te a tu en aquesta i per què?
ResponEliminaUf! Això només ho saben ells (i ho vam saber nosaltres).
ResponElimina