De vegades, quan la Bebita passa un episodi de molt de plorar, violenta la situació agradable què et dona habitualment, però solen succeir. Ahir vam tenir un d'aquests, amb L'engravament que li costava respirar i feia sorolls (pitos) en reanimar-se, la veritat, ens vam sentir fatal, impotents i amb ràbia de què no li passi res i què pogués tornar a la normalitat el més ràpid possible.
Em fan por aquests pensaments sobre situacions incontrolables, em fa por pel que li poguí passar, tinc pors i sobrevisc amb elles.
Em fan por aquests pensaments sobre situacions incontrolables, em fa por pel que li poguí passar, tinc pors i sobrevisc amb elles.
benvingut al club de ser para(u/o mare)els estimes tant i d'una manera tan "animal"que quan els hi passa alguna cosa et voldries morir,encara recordo la primera malaltia de'n dani una bronquiolitis als 3 mesos.vaig passar tota una nit(tota,tota)amb la meva manassa a seu pitet diminut comprovant que respiava be i no se m'ofegaria.pq li costava respirar,la por....l'angoixa...enfins es el que hi ha.pero cada cop ....
ResponEliminaBenvingut a l'Amor. El que sentiràs x ella no ho has sentit x ningú. I aprendràs a acceptar q no tot depèn de tu ;)
ResponElimina